Saturday, 25 October 2008

Vota Bilbeny!


I want you to vote! Your university needs you!

¡Vota Bilbeny! ¡La candidatura que apoya Pilar Isla!!

No es que a mi me importen mucho las elecciones a rector de la Uni, con los escasos dos meses (¡¡dos meses ya!!) que llevo en esta ilustre institución (¬¬ luego comprenderéis el por qué de este fino sarcasmo...) Pero ya que nos dan un derecho... ¡¡carai!! ¡vamos a ejercerlo!

La cuestión es que una de nuestras profesoras está metida en la campanya electoral de este senyor a Rector de la UB. Y digo yo que eso debe de tener sus ventajas ¿no? (A parte de saltarnos clase gracias a los eventos electorales). Aquí viene la razón de esta campanya por mi parte, mi particular rayito de esperanza, mi oasis en el desierto... ¡¡¡Digo yo que esta mujer podrá mover hilos por ahí y sacarnos del barracón!!!

Porque sí damas y caballeros... Yo hago clase en una caja de galletas.
Sí, sí, de esas metálicas que dentro tienen las galletas esas de mantequilla que se suelen tomar con el té, solo que nosotras somos las galletas... ¡¡¡y nosotras no somos de mantequilla!!! ¡¡somos personas!! ¡y tenemos frío! pero sobretodo... ¡queremos poder ir al bar a coger el desayuno y volver a clase en menos de 20 minutos! que por si fuera poco el barracón está en el quinto pino... ¡Que somos el Ghetto! XDXD (In de getooooo!)

Hemos hecho el tour "Salón de actos - Barracón" ¿que será lo próximo? ¿Llegaremos algún día a dar clase en el bar? A parte de esas clases que ya se imparten en el bar... esas que no vienen en la matrícula, las clases de la vida.
El otro día nos juntamos con el otro grupo en su clase y... oigan... ¡no hay color!


¡¡NO AL BARRACÓN!!

En fin, ya sabéis... el 6 de Noviembre: Vota Bilbeny!!

PD: ¿Habéis visto que arte con el fotoshó?

Monday, 13 October 2008

El petit príncep

- Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
- Adéu -li va dir...
- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

Per fi puc tachar una cosa de la llista de "Coses que vull fer algun dia i mai faig".

Va ser soprenentment gratificant llegir "El petit príncep" però sobretot obrir-lo per la primera plana i trobar una dedicatòria dels meus -vaig deduïr- professors del parvulari. Que diu el següent:

"Totes les persones grans han començat per ser infants.
Nosaltres hem participat en aquesta aventura de veure-us créixer.
Us recordarem amb afecte."


Moltes gràcies, jo també.